Done'm les mans
amb la pell emocionada
viu avui i viu demà, cau i torna't aixecar;
les veritats universals
són aprendre a cada pas
balla després d'un fracàs
estima amb el teu cor gran
i la vida et sorprendrà
si li dones la oportunitat
no t'enfosis: si no trobes algú que t'acaroni
el camí és ben llarg i amors vindràn
mentrestant continua ballant
i ara sí, done'm les mans.
-
Autor:
MADison (Seudónimo) (
Offline)
- Publicado: 22 de junio de 2025 a las 18:33
- Comentario del autor sobre el poema:
- Categoría: Amistad
- Lecturas: 34
- Usuarios favoritos de este poema: Mauro Enrique Lopez Z., Tommy Duque
Comentarios2
Bells els teus versos germaneta.
Benvinguda al portal.
(Usé Google para la traducción)
Mercès. Sento les errades ortogràfiques. Tinc el català una mica rovellat.
jajaja, jo mai ho vaig tenir.
😁
Jo parlo portuguès, anglès i entenc Italià.
Saludos.
Pero segur que coneixes la llengua de Trump. Jo d'angles res.
Ell és la raó que vaig fugir dels Estats Units després de més de mig segle allà. Ara visc a Guatemala.
Aquest poema és un encoratjament a viure amb intenció, a aprendre dels obstacles i a mantenir l'esperança en el futur. La forma lírica comunica un missatge potent sobre l'amor, l'autoacceptació i la importància del suport mutu.
M'agradat.
Salutations.
💜
Para poder comentar y calificar este poema, debes estar registrad@. Regístrate aquí o si ya estás registrad@, logueate aquí.