Ara

vinyet

Ara que el temps m'ha retornat

d'aquell fortat què em vas empènyer,

el més negre mai viscut

sense sortida ni fons.


Ara, que a la fi he retrobat

el sentit d'aquest viatje.

Ara que el temps és l'amic fidel

i la solitud, companya.


A voltes es revolta

i m'enlaira a dibuixar nous horitzons.

A voltes companya

de somnis i desitjos

on només lliurement em dono i els prenc.


Ara que ja no hi ha pors,

una onada les va prendre totes

mar enllà,

perquè no tornin mai.


Ara que ja no hi ha lloc

pels núvols que ofeguen la claror,

només espai per l'escalfor del sol

tot penetrant més enllà del meu cos.

 

  • Autor: vinyet (Offline Offline)
  • Publicado: 2 de marzo de 2013 a las 10:56
  • Comentario del autor sobre el poema: Tot pensant en els homes i dones que pateixen maltractes. El meu pesament més dolç i tendre per la Montse i la Fàtima.
  • Categoría: Sin clasificar
  • Lecturas: 64
Llevate gratis una Antología Poética ↓

Recibe el ebook en segundos 50 poemas de 50 poetas distintos


Comentarios +

Comentarios2

  • J.K.

    AMAZING!!!! Ninguna dona mereix ser maltractada, has escollit un tema agre pero l'has endonçat amb un llum desperança

  • vinyet

    Sempre n'hi ha!



Para poder comentar y calificar este poema, debes estar registrad@. Regístrate aquí o si ya estás registrad@, logueate aquí.