Unió / Unión

omu

 

Del plaer gaudeixo

-doncs ets respir prou fons-.

En el goig m'endinso,

al lliscar atrapat a la teva pell;

en la carnosa suor

que allibera la meva ànima,

i empresona, al temps i amb gust,

tot el meu cos.

 

 

Al teu costat orquestro;

sospirs i gemecs.

Escolto el riure dels dits

davant del tacte

suaument esquitxat.

Que amb lent toc

s'estalvia les dreceres;

i del cap tirant avall,

parla de salt en salt.

 

 

I és que és així

com aconseguim fer brotar,

el regust salat abocant;

amplis olors que ens engronxen

enlairant ben amunt a l'amor.

 

 

Desmuntem impossibles,

fem que secs somnis treguin flor.

Tu i jo ens endinsem en un conte

lluny d'episodis de plor i tristor.

 

 

Disposem d'instruments dels que traiem prou caliu;

un so omplert de moviments encisadors,

un so prou ardent com per encendre els fogons.

 

 

Instruments, tant de vent com de corda,

i els nostres batecs com a tambors,

cultiven el més ferm dels missatges amb la seva percussió.

 

 

Percussió...

aquella que crida filant prim,

i des de els temps fins avui;

prossegueix la costura d'altres batecs,

arrelats i fidels, també, a l'esperança.

 

 

Quanta és la escuma lumínica

que em porten les teves ones,

així mateix, enlluernant per sencer,

amb un fart de motius, el meu cor.

 

 

A les hores, s'esvaeix l'ofeg

que és el pes d'antigues ombres,

quedant jo agafat de la mà,

arrapat al bo que és l'il·lusió.

 

 

Junts som coral.

Composant un himne,

un cant que omple d'estels;

el blavos i net firmament

-i el futur que espera-.

 

 

Vull que mai s'esgoti el temps

de tutejar la teva dolça boca,

en aquest aplec revisc lletrejant

els minerals fruitosos per tu desbocats.

El teu foc és aliment; en ell m'endinso.

 

 

Orfe de pors m'atreveixo!

prenc el sender que em porta

a un lloc -fins ara-

cregut fictici, com irreal,

que pensava possible ( tant sols)

dins dels somnis i desitjos,

tinguts per un ésser mortal.

 

 

318-omu G.S. (Bcn-2012)

 

 

   ***   ***

 

 

Del placer disfruto

-pues eres respiro suficiente hondo-.

En el gozo me adentro,

al resbalar atrapado a tu piel;

en el carnoso sudor

que libera mi alma,

y encarcela, al tiempo y con gusto,

todo mi cuerpo.

 

 

A tu lado orquesto;

suspiros y gemidos.

Escucho la risa de los dedos

ante el tacto

suavemente salpicado.

Que con lento toque

se ahorra los atajos;

i de la cabeza tirando abajo,

habla de salto en salto.

 

 

Y es que es así como

conseguimos hacer brotar,

el regusto salado abocando;

amplios olores que nos columpian

elevando bien arriba al amor.

 

 

Desmontamos imposibles,

hacemos que secos sueños saquen flor.

Tú y yo nos adentramos en un cuento

lejos de episodios de llanto y tristeza.

 

 

Disponemos de instrumentos de los que sacamos suficiente rescoldo;

un sonido llenado de movimientos encantadores,

un sonido bastante ardiente como para encender los fogones.

 

 

Instrumentos, tanto de viento como de cuerda,

y nuestros latidos como tambores,

cultivan el más firme de los mensajes con su percusión.

 

 

Percusión...

aquella que llama y se ajusta precisa,

y desde los tiempos hasta hoy;

prosigue la costura de otros latidos,

arraigados y fieles, también, a la esperanza.

 

 

Cuánta es la espuma lumínica

que me traen tus olas,

así mismo, deslumbrando por entero,

con un harto de motivos, mi corazón.

 

 

En esa hora, se desvanece el ahogo

que es el peso de antiguas sombras,

quedando yo cogido de la mano,

bien unido a la buena ilusión.

 

 

Juntos somos coral.

Componiendo un himno,

un canto que llena de estrellas;

el azulado y limpio firmamento

-y el futuro que espera-.

 

 

Quiero que nunca se agote el tiempo

de tutear tu dulce boca,

en este encuentro revivo deletreando,

los minerales afrutados por ti desbocados.

Tu fuego es alimento; en él me adentro.

 

 

Huérfano de miedos ¡me atrevo!

tomo el sendero cual me lleva

a un lugar -hasta ahora-

creído ficticio, como irreal,

que pensaba posible (sólamente)

dentro de los sueños y deseos,

tenidos por un ser mortal.

 

 

318-omu G.S. (Bcn-2012)

Llevate gratis una Antología Poética ↓

Recibe el ebook en segundos 50 poemas de 50 poetas distintos Novedades semanales


Comentarios1

  • Jesús Lantigua

    Bien arriba. Espectacular!!!!!
    Un abrazo.

    • omu

      Gracias, Jesús.
      saludos



    Para poder comentar y calificar este poema, debes estar registrad@. Regístrate aquí o si ya estás registrad@, logueate aquí.