AQUELLOS DÍAS

AQUELLS  DÍES                               AQUELLOS DÍAS

 

 

Ai, d'aquells dies!                                          ¡Ay de aquellos días!

mai els he d'oblidar.                                      nunca los he de olvidar

tot semblava abstracte,                                todo parecía abstracto

sense forma,                                                  sin forma 

com un somni sense final.                           como un sueño sin final

Em trobava encallit,                                      me encontraba encallecido

la meva veu tremolava al parlar;                  mi voz temblaba al hablar

era com un maig sense blat,                        era como un mayo sin trigo,

com un jardí sense roser,                             como un jardín sin rosal

com un cigne sense estany,                         como un cisne sin estanque

com un salze sense plorar.                           como un sauce sin llorar

Només volia un matí,                                     solo quería una mañana,

sense nit ni foscor;                                        sin noche ni oscuridad;

volia ser com el far,                                        quería ser como el faro,

que cuida a la gent del mar;                          que cuida a la gente del mar;

com un foc incandescent,                             como un fuego incandescente,

que no cessa de cremar.                               que no cesa de quemar

Només necessitava,                                       Solo necesitaba,

un minúscul tros de pau.                               un minúsculo trozo de paz,

¡Ai!, d'aquells dies...                                       ¡ay ! de aquellos días...

aquells, els de la meva solitud;                     aquellos los de mi soledad;

aquells que veia,                                             aquellos que veía,

per la seva absència,                                     por su ausencia,

la claredat;                                                      la claridad;

aquells que reia,                                             aquellos que reía,

moltes vegades,                                             muchas veces,

per no plorar;                                                 por no llorar;

aquells que sentia,                                        aquellos que sentía

que era la meva única veritat,                      que era mi única verdad

l'estar gairebé sense vida,                            el estar casi sin vida,

i el mossegar-me sense pietat ,                   y el morderme sin piedad,

les paraules que deien;                                 las palabras que decían,

el meu silenci i el meu pesar!                       mi silencio ¡mi pesar!

l'angoixade la meva ànima,                          la angustia de mi alma,

em fa mal una vegada més,                          me hace daño una vez más,

quan evoco aquells dies,                               cuando evoco aquellos días,

de la meva trista solitud.                               de mi triste soledad

Ara, tot ha canviat.                                        ahora, todo a cambiado,

ja sé de la meva llibertat,                              ya se, de mi libertad,

ja té el meu maig el seu blat,                        ya tiene mi mayo, su trigo

ja té el meu jardí el seu roser,                      ya tiene mi jardín, su rosal,

ja té el meu cigne el seu estany,                  ya tiene mi cisne su estanque,

ja li ha brollat al meu salze,                           ya le ha brotado a mi sauce,        

la seva esplendor per a plorar.                     su esplendor, para llorar

 

 

 

               J.Plou                                                                  J.Plou