Ella ho sap, és boja...però per ell....
Mes li agrada aquesta bogeria d’amor
Que allarga la nit per saber-ne
Que desperta abans del alba pensant-ne
Sonen les campanes de l’església...
Las sis, les set... on el son per la batalla
Per donar pas a la seva imatge, al seu record
Es lleva quan encara es fosc...
Tecleja davant l’ordinador
Quasi bé sense veure les lletres
En el seu cau, la nit fosca i majestuosa...
L’acompanya...
Es nega a encendre el llum...
Espera impacient l’arribada de l’alba
Que comença a despunta
Per donar lloc a un fet extraordinari de la natura
Espectacular, màgic, sorprenent
La llum comença a penetrar dins el cau
On les ombres atorguen encanteri
Fora el cel adopta diferents tonalitats
Mentre la nit dona pas al dia…