Carkis Mol Cru

EL SOSPIR

 

EL SOSPIR

 Hi ha per a sospirar tota la vida...

que formós i quina passió

m’ atrau la bellesa dels teus llavis

com a pètals d’assutzenes.

 Confrontació de la meua humilitat

amb les ales de la teua natura,

es dibuixen en el cel

per a assaborir el fil suau

del teu cabell.

 Hi ha la teua mirada tan cristal·lina

plena de felicitat que m’estimula

per a donar-me cada dia més.

 Viure el remolí inquiet del teu desig

que m’ompli de satisfacció,

és el meu camí fins trobar

la glòria divina positiva.

 Hi ha el sospir que mai acabarà,

el pose en els teus llavis

i m’engrandeix de satisfacció.

                    13 d’agost  de 2014

                        Rafael Molero Cruz

 

 

 

 

 

EL SUSPIRO

 Hay para suspirar toda la vida…

que hermoso y que pasión

me atrae la belleza de tus labios

como pétalos de azucenas.

 Confrontación de mi humildad

con las alas de tu naturaleza,

se dibujan en el cielo

para saborear el hilo suave

de tu cabello.

 Está tu mirada tan cristalina

llena de felicidad que me estimula

para darme cuenta cada día más.

 Vivir el remolino inquieto de tu deseo

que me llena de satisfacción,

es mi camino hasta encontrar

la gloria divina positiva.

 Está el suspiro que nunca acabará,

lo pongo en tus labios

y me engrandece de satisfacción.

 

            13 de agosto de 2014

            Rafael Molero Cruz