Ja veus que el temps passa
i mai arribo a l'hora
sempre he de córrer
per arribar a agafar-te
però sempre t'escapes
i jo no puc parlar-te
de tot allò que jo sento per tu
Vaig pujant escales
al teu cel que amaga
gotes de pluja delicada
que en recordarla mulla
trenca les paraules
i no sé com parlar-te
de tot allò que jo sento per tu
Si calles em parla
la teva mirada
si et faig una broma
sempre t'enfades
ja no sé que fer-te
per poder parlar-te
de tot allò que jo sento per tu
Si el mal temps arriba
em ric i el faig fora
per poder somriure
sempre al recordar-te
per si de cas t'allunyes
estarà aquí encara
tot allò que jo sento per tu
I si un dia vols trobar-me
i no estic quan arribes
potser pots buscar-me
fent el temps enrere
jo aniré a vegades
a obrir la porta tancada
d'aquell racó que guarda
tot allò que jo sento per tu